Resumen general: Se usarán las normas del squash con las siguientes excepciones.
(en catalán de momento, esta en proceso de traducción) FEDERACIÓ CATALANA D’ESQUAIX – REGLAMENT DE SOFTRACKET REGLES PER AL JOC D’INDIVIDUALS (Efectives des de l’1 de gener de 1984) 1. EL JOC, COM ES JUGA El SOFTRACKET es juga entre dos jugadors, cadascun dels quals fa servir una raqueta estàndard, amb una pilota oficialment aprovada per l’Associació Anglesa de SOFTRACKET, i en una pista rectangular de dimensions estàndard (9,75 m x 6,40 m), tancada pels quatre costats. 2. EL RESULTAT/ LA PUNTUACIÓ Un partit constarà del millor de 3 o 5 jocs segons l’opció dels organitzadors de la competició. Cada joc pot puntuar fins a 15 punts; o sigui, el jugador que primer guanyi 15 punts guanya el joc, excepte en la puntuació anomenada 14 iguals (all), que el joc serà adjudicat al “millor de cinc punts”. En aquest cas, el jugador que primer marqui tres punts més, guanya amb 17 punts. El jugador que primer marqui 15 punts guanyarà el cinquè (tercer) joc en un partit de 5 (3) jocs, excepte que el jugador hagi de guanyar per un marge de dos punts sobre l’oponent; en aquest cas, serà necessari que el cinquè joc s’allargui fins que aquest marge s’aconsegueixi. 3. PUNTS, COM ES MARQUEN Els punts poden ser marcats per qualsevol dels dos jugadors. Quan un jugador falla en servir o fer una bona devolució del servei, segons les regles, l’oponent guanya el punt. Quan el restador guanya un punt, esdevé el servidor i afegeix un punt a la seva puntuació. 4. EL SERVEI a. El dret de servir es decideix fent girar una raqueta o una moneda. A partir d’aquí el servidor continua servint fins que perd el punt, després l’oponent esdevé el servidor, i així durant tot el partit. b. Al principi de cada joc i de cada mà, el servidor té l’opció sobre qualsevol àrea i, a partir d’aquí, alternarà mentre marqui punts i continuï sent el servidor. Tanmateix, si el servidor serveix una falta que no és rebuda, o si un piloteig acaba en let, el jugador servirà de nou des de la mateixa àrea. Si serveix des de l’àrea incorrecta, no hi haurà penalització i el servei comptarà com si hagués estat efectuat des de l’àrea correcta, excepte que el restador pot, si no intenta rebre el servei, exigir que sigui servit des de l’altra àrea. c. La pilota, abans de ser colpejada, es deixarà caure o es llançarà al terra, sense tocar la paret; i es servirà directament a la paret davantera entre la planxa/xapa i el fora (out) de la línia de pista, de forma que, en la seva tornada, tret que sigui volejada, caurà al terra dintre de la darrera quarta part de la pista al davant de l’àrea del servidor. Si un jugador que ha deixat caure o llançat la pilota al terra, no fa cap intent de colpejar-la, pot deixar-la caure o llançar-la de nou sense penalització. Un jugador que només fa servir un braç o una mà podria utilitzar la raqueta per propulsar la pilota al terra abans de colpejar-la. d. Un servei és bo quan no és una falta o no té com a resultat el servidor servint la seva mà segons la Regla 4 (f). Si el servidor serveix una falta, haurà de fer un nou servei. El restador podrà rebre una falta, i si intenta fer-ho, el servei és bo i la pilota continua en joc. El restador no ha intentat rebre una falta fins que ha mostrat una clara intenció de jugar la pilota. (Una segona falta no pot ser jugada pel restador ). e. Falta de servei: (i) Si al moment de colpejar la pilota el servidor no té al menys un peu en contacte amb el terra dintre de l’àrea de servei, i cap part d’aquest peu toca la línia que envolta l’àrea de servei (falta de peu). (ii) Si la pilota toca la paret de darrera abans de tocar el terra. Pot tocar la paret del costat abans de tocar el terra. Una pilota que colpegi la paret de darrera i el terra simultàniament és un bon servei. (iii) Si la pilota toca primer el terra o fora de la línia curta o la línia de la meitat de la pista que delimiten la quarta part de darrera segons la Regla 4 (c). (iv) Si no es fa botar al terra abans de servir. Qualsevol combinació de faltes a un servei compta solament com una falta i a (ii a iv) és considerada una falta. f. Quan el servidor serveix en el seu torn i perd el servei i l’oponent marca un punt: (i) Si són servides dues faltes consecutives, excloent qualsevol que hagi estat servida pel restador, quan el següent piloteig ha acabat en let. (ii) Si la pilota toca les parets abans de ser colpejada o si el servidor no colpeja la pilota després que hagi botat o és colpejada més d’una vegada. (iii) Si la pilota se serveix a sobre o per sota la planxa/xapa, o contra alguna part de la pista davant de la paret frontal. (iv) Si la pilota, abans d’haver estat botada dues vegades al terra o colpejada per l’oponent, toca el servidor o qualsevol cosa que porta posat o du. g. El servidor no servirà fins que el jutge (marker) hagi completat l’anunci de la puntuació. 5. EL JOC Després de fer un bon servei, els jugadors retornen la pilota alternativament fins que l’un o l’altre no fa un bon retorn, o la pilota, deixa d’estar en joc, segons les regles. 6. DEVOLUCIÓ CORRECTA Una devolució és bona si la pilota, abans de ser botada dues vegades al terra, és retornada pel llançador a la paret del davant pel damunt del tauler/planxa, sense tocar el terra o qualsevol part del seu cos o roba, a condició que la pilota no sigui tocada dues vegades o vagi fora. No serà considerada una devolució correcta si la pilota toca el tauler/planxa després de topar amb la paret frontal. 7. LET Un let és un cop no decidit, i el servei o piloteig respecte al qual es permet un let, no comptarà, i el servidor servirà un de nou des de la mateixa àrea. Un let no cancel·larà una primera falta prèvia que no va ser rebuda pel restador . 8. COPS, COM ES GUANYEN Un jugador guanya un cop: (a) Segons la Regla 4(f): (b) Si l’oponent no fa una devolució correcta de la pilota en joc; (c) Si la pilota en joc toca l’oponent o qualsevol cosa que dugui o porti posat, excepte el que disposen les Regles 9, 10, 13 (a) (i): (d) Si li és atorgat per l'àrbitre com és disposat a les regles. 9. COLPEJAR L’OPONENT AMB LA PILOTA Si s’ha fet una bona devolució de la pilota, però abans d’arribar a la paret frontal colpeja l’oponent del llançador, o la raqueta de l’oponent, o qualsevol cosa que l’oponent porta posada o du: (a) Si la pilota fa un bon retorn i colpeja la paret frontal sense tocar primer cap altra paret, el llançador guanyarà el cop, excepte si ha rotat seguint la pilota, i després ha girat, rebent la pilota amb un cop de dreta, més que al contrari. Això inclou el cas en què el llançador juga amb la pilota per darrere de l’esquena o entre les cames. Si el llançador, havent girat, escull no continuar el piloteig per por de colpejar l’oponent amb la raqueta o la pilota i, en opinió de l’àrbitre, pot fer una bona devolució, aleshores es permet un let. (b) Si la pilota per altra part hagués fet un bon retorn, es permet un let , llevat que en l’opinió de l’àrbitre hagi estat interceptat un cop guanyador; llavors el llançador guanyarà el cop. (c) Si la pilota no ha fet un bon retorn, el colpejador perdrà el llançament. La pilota deixarà d’estar en joc, fins i tot si posteriorment puja. Quan un jugador ha estat colpejat per la pilota com es descriu a la regla 9, el jutge (marker) anunciarà “down”. 10. INTENTS ADDICIONALS DE COLPEJAR LA PILOTA Si el llançador colpeja i perd la pilota, altres intents es poden fer per retornar-la. Si després de perdre-la, la pilota toca l’oponent o la seva raqueta o la roba, ll: (a) Si el llançador, d’altra banda, hagués fet una bona devolució, es permet un let. (b) Si el llançador no hagués fet una bona devolució, perd el llançament. Si algun intent posterior té èxit, i una bona devolució queda interrompuda i no pot arribar a la paret frontal perquè colpeja l’oponent del llançador o qualsevol cosa que porta posada o du, en aquesta circumstància es permet un let. 11. RECLAMACIONS (a) Es pot fer una reclamació contra qualsevol decisió del jutge (marker), excepte per un avís de falta o falta de peu al primer servei. (b) Si el jutge (marker) no crida falta o falta de peu al primer servei, el restador pot reclamar sempre que no es faci cap intent de retornar la pilota. Si la reclamació es manté, el servei serà una falta. (c) Si el jutge (marker) avisa falta o falta de peu al segon servei, el servidor pot reclamar. Si la reclamació es manté, es permetrà un “let”, amb “una falta” vigent. (d) Si el jutge (marker) no crida “falta” o “falta
de peu” al segon servei, el restador pot reclamar, immediatament
o al final del piloteig si ha jugat la pilota. 12. PERSPECTIVA CORRECTA, AUTONOMIA PER JUGAR LA PILOTA I INTERFERÈNCIA (a) Després de jugar una pilota, un jugador ha de fer tot el possible per sortir del pas de l’oponent. O sigui: (i) Un jugador ha de fer tot el possible per donar a l’oponent una correcta visió de la pilota, de forma que aquesta pugui ser vista adequadament amb el propòsit de jugar-la. (ii) Un jugador ha de fer tot el possible per no interferir amb l’oponent, o amuntegar-se amb ell en l’últim intent per aconseguir o jugar la pilota. (iii) Un jugador ha de fer tot el possible per permetre a l’oponent, tant com la posició d’aquest ho permeti, per jugar amb llibertat la pilota directament a la paret frontal, o a qualsevol paret lateral aproximadament a un metre de la paret frontal. (b) Si hi ha hagut algun tipus d’interferència i, en opinió de l’àrbitre, el jugador no ha fet tot el possible per evitar causar-la, l’àrbitre, per una reclamació, o aturant el joc sense esperar una reclamació, concedirà el cop a l’oponent, sempre que l’oponent estigués en posició de fer una a devolució bona. (c) Tanmateix, si la interferència ha tingut lloc, però en opinió de l’àrbitre el jugador ha fet tot el possible per evitar causar-la, l’àrbitre pot, davant d’una reclamació o parant el joc sense esperar una reclamació, concedir un let, excepte que, si a l’oponent se l’impedeix fer un retorn guanyador per interferència o distracció del jugador, l’àrbitre concedirà el cop a l’oponent. (d) Quan, en opinió de l’àrbitre, un jugador s’absté de jugar la pilota, que, si hagués estat jugada hauria guanyat clarament i indubtablement el piloteig segons els termes de la Regla 9(a) o 9(b), li serà concedit el cop a aquest jugador. (e) Si qualsevol jugador entra en contacte innecessàriament
amb l’oponent, l’àrbitre pot aturar el joc i
concedir un cop en conseqüència. 13. LET, QUAN ES PERMET No és permès si està en vigor qualsevol cosa continguda en aquestes regles, i sempre que el llançador pugui fer una bona devolució: (a) Un let pot ser permès: (i) Si, degut a la posició del llançador, l’oponent és incapaç d’evitar ser tocat per la pilota abans que en faci la devolució. ? Aquesta regla serà interpretada per incloure el cas del llançador, la posició del qual davant del seu oponent fa impossible que aquest vegi la pilota, o que es posa en la postura de jugar la pilota i canvia d’opinió en l’últim moment, i prefereix rebre la pilota fora de la paret del darrere, la pilota en qualsevol cas colpeja l’oponent, que és entre el llançador i la paret de darrere. Això, tanmateix, no ha de ser mai contradictori amb les obligacions de l’àrbitre segons la regla 12. (ii) Si la pilota en joc toca qualsevol article situat a la pista. (iii) Si el llançador s’absté de colpejar la pilota degut a una por raonable de ferir l’oponent. (iv) Si el llançador, en l’acte de jugar la pilota, toca l’oponent. (v) Si a l’àrbitre se li demana que decideixi sobre una reclamació i li resulta impossible de fer-ho. (vi) Si un jugador deixa caure la raqueta, crida l’oponent o distreu d’alguna altra manera l’oponent, i l’àrbitre considera que aquest incident ha provocat que l’oponent perdés el cop. (b) Un let és permès: (i) Si el restador no està preparat, i no intenta rebre el servei. (ii) Si la pilota es trenca durant el joc. (iii) Si s’ha fet una bona devolució, però la pilota surt de la pista en el primer rebot. (Una pilota que colpeja la part de dalt de la paret de vidre pel darrere es considera que ha anat fora, a no ser que reboti a dintre de la pista uniformement). (iv) Tal com queda estipulat en les regles 9, 10, 11(b) (ii), 18 i 19. (c) No es permet un let quan el jugador ha fet un intent de jugar la pilota excepte el que disposen les regles 10, 13(a)(iv), 13(b)(ii) i (iii). (d) Llevat que un dels jugadors faci una reclamació, no es permès un let, excepte en els casos que tipifiquen les regles 9(a) i (b), 10, 12, 13(b) (ii) i (iii). 14. PILOTA NOVA En qualsevol moment, quan la pilota no és en joc real, pot ser reemplaçada una pilota nova per consentiment mutu dels jugadors, o per reclamació de qualsevol jugador, a discreció de l’àrbitre. És responsabilitat del jugador que va perdent un piloteig o un joc, comprovar que la pilota no està trencada, immediatament que el piloteig/joc acaba. Quan es descobreix que està trencada, el piloteig precedent ha de ser jugat de nou immediatament. 15. ESCALFAMENT Immediatament abans del començament del joc, es permet un període de no més de cinc minuts, a la pista, amb el propòsit de escalfar-se. Un nou període es permet per l’escalfament si el partit és reprès després un considerable retard o quan la pilota és col·locada de nou. 16. JOC EN UN PARTIT DE FORMA CONTINUA Després de fer el primer servei, el joc ha de ser continu mentre que sigui pràctic, a condició que: (a) En qualsevol moment el joc pot ser suspès degut a una mala il·luminació o altres circumstàncies més enllà del control dels jugadors, pel període que decideixi l’àrbitre. Arribat el moment que el joc se suspengui fins l’endemà, el partit tornarà a començar de nou, a no ser que els dos jugadors estiguin d’acord en el contrari. (b) L’àrbitre concedirà un joc a l’oponent de qualsevol jugador que, en la seva opinió, persisteixi, després dels deguts advertiments, en endarrerir el joc amb el propòsit de recuperar forces o l’alè, o per alguna altra raó. (c) Es permet un interval d’un minut entre jocs, i de dos minuts entre el quart i el cinquè d’un partit de 5 jocs. Un jugador pot deixar la pista durant aquests intervals, però ha de quedar-se a l’abast de l’oïda de l’àrbitre i estar preparat per reprendre el joc al final del temps establert. Quan quedin 15 segons de l’interval permès entre jocs, el jutge (marker) anunciarà “15 segons” per advertir als jugadors que estiguin preparats per reemprendre el joc. Si qualsevol jugador no ho fa d’aquesta manera quan és requerit per l’àrbitre, se li concedeix un joc al seu oponent. (d) En cas que es produeixin ferides, l’àrbitre pot
demanar a un jugador que continuï jugant o pot atorgar el partit,
excepte si els danys vénen de la part del seu oponent, o
si han estat causats pel joc perillós de l’oponent.
En el primer cas, l’àrbitre pot donar temps perquè
el jugador ferit rebi atenció i es recuperi, i en el darrer
cas, el jugador ferit serà recompensat amb el partit, segons
la regla 19(d)(ii). (e) Si es trenca la pilota, se n’escalfarà una de nova, tal com s’estipula en la regla 15(b). L’àrbitre hauria d’estar segur que quan permet que un jugador rebi atenció i es recuperi, que no hi ha conflicte amb les obligacions d’un jugador d’obeir la regla 16(b).”Ve de part del seu oponent” no hauria d’incloure la situació a la qual els danys al jugador són el resultat d’una posició innecessàriament propera al seu oponent. La pràctica de fer faltes deliberadament per obtenir un període addicional de repòs és contrària a l’esperit del joc i la regla 16(b). Quan l’àrbitre està convençut que el jugador ho fa, després d’advertir-lo, segons la regla 16(b), adjudicarà el joc a l’oponent. 17. CONTROL D’UN PARTIT Un partit és normalment controlat per un àrbitre, ajudat per un jutge (marker). Una persona pot ser nomenada per portar a terme les funcions d’àrbitre i jutge (marker) alhora. Quan l’àrbitre ha pres una decisió, l’anunciarà als jugadors i el jutge (marker) la repetirà amb la puntuació subseqüent. Fins a mitja hora abans del començament del partit, qualsevol jugador pot demanar un àrbitre o jutge (marker) diferent dels anomenats, i aquesta demanda pot ser considerada i anomenar un substitut. No es permet als jugadors requerir aquest canvi després del començament del partit, a no ser que tots dos estiguin d’acord a fer-ho. En qualsevol cas, la decisió de si un oficial ha de ser reemplaçat queda a les mans de l’àrbitre del Torneig, quan sigui aplicable. 18. OBLIGACIONS DEL JUTGE (MARKER) (a) El jutge (marker) anuncia el joc i la puntuació, la del servidor primer. El jutge (marker) anunciarà “falta”, “falta de peu”, “fora” o “down”, segons correspongui. (b) Si en el curs del joc el jutge (marker) anuncia “not up”, “fora” o “down”, o, en el cas d’un segon servei, “falta” o “falta de peu”, llavors el piloteig pararà. (c) Si la decisió del jutge (marker) és revocada per una reclamació, es permetrà un let, excepte pel que s’estipula a les regles 11(b)(iii)i (iv) i 19(b)(iv) i (v). (d) Qualsevol servei o devolució és considerat bo a no ser que s’anunciï el contrari. (e) Després que el servidor ha servit una falta que no ha estat rebuda, el jutge (marker) repetirà la puntuació i afegirà les paraules “una falta” abans que el servidor serveixi de nou. Aquest anunci serà repetit si els subseqüents piloteigs acaben en un let. Fins a què la jugada es decideix finalment. (f) Quan cap àrbitre és nomenat, jutge (marker) executarà tots els poders de l’àrbitre. (g) Si el jutge (marker) no és a la vista o està insegur, es cridarà l’àrbitre perquè prengui la decisió rellevant; si aquest és incapaç de fer-ho, es permetrà un let. 19. DEURES DE L’ÀRBITRE (a) L’àrbitre concedirà lets i jocs i prendrà decisions segons les regles, i decidirà totes les reclamacions, incloent-hi aquelles que van en contra dels anuncis i les decisions del marcador. La decisió de l’àrbitre serà determinant. (b) L’àrbitre no intervindrà en els anuncis del jutge (marker) excepte: (i) Per reclamació d’un dels jugadors. (i) (ii) Segons el que disposa la regla 12. (ii) Quan és evident que la puntuació ha estat anunciada incorrectament. En aquest cas, farà una remarca al jutge (marker) sobre els fets. (iii) Quan el jutge (marker) no ha anunciat la pilota “not up”, “fora”, o “down” i, per reclamació, l’àrbitre dictamina que sí que ho ha estat, el joc ha de ser concedit en concordança. (iv) Quan el jutge (marker) ha anunciat “not up”, “fora”, o “down” i, després d’una reclamació, l’àrbitre dictamina que no ho ha estat, es permetrà un let excepte que, si en opinió de l’àrbitre, l’anunci del jutge (marker) ha interromput un retorn indubtablement guanyador, l’àrbitre concedirà el joc en concordança. (v) En circumstàncies excepcionals, quan l’àrbitre està absolutament convençut que el jutge (marker) ha comès un error en parar el joc o permetre que el joc continués, l’àrbitre dictaminarà immediatament en conseqüència. (c) L’àrbitre és responsable que tots els temps determinats en les regles siguin estrictament observats. (d) En casos excepcionals, l’àrbitre pot ordenar: (i) Que un jugador que ha abandonat la pista, jugui. (ii) Que un jugador abandoni la pista i concedir el partit a l’oponent. (iii) Parar el joc per advertir que la conducta d’un o dels dos jugadors està portant a una violació de les normes. Un àrbitre hauria d’aprofitar aquesta regla tan aviat com fos possible quan qualsevol jugador mostri tendència a trencar les previsions de la regla 12. (e) Si després de l’advertiment, un jugador continua contravenint la regla 15(c), l’àrbitre concedirà un joc a l’oponent. REGLES PEL JOC DE DOBLES Les REGLES PER DOBLES són les mateixes que pel joc d’INDIVIDUALS
amb les següents alteracions: Els equips constaran de dos jugadors cada un. SERVIDOR: Cada equip nomenarà el seu SERVIDOR per un joc concret, en qualsevol partit, amb l’alternatiu jugador al segon i, si es juga, en el quart joc. Al joc final (3r o 5è), quan la puntuació de la primera part arribi a “set”, el servidor canviarà, en els dos equips. RETORN DEL SERVEI I JOC POSTERIOR LET: Si qualsevol jugador de l’equip colpejador és destorbat inadvertidament per qualsevol dels seus oponents i no pot arribar o colpejar la pilota, es permet un let. Nota per als àrbitres: Segons la Regla 12c, quan ha esdevingut una interferència i el jugador ha fet tot el possible per evitar causar-la, es permetrà un let i l’àrbitre no tindrà en compte si ha estat impedit un cop guanyador. Això no afectarà els deures de l’àrbitre a concedir jocs, com per altra part contempla la Regla 12 del “Joc d’Individuals”. ESCALFAMENT: A petició de qualsevol equip, l’àrbitre permetrà a qualsevol equip o als dos junts, un període de cinc minuts, immediatament previ al començament del partit, amb l’objectiu de l’escalfament. El dret a escalfar primer serà decidit fent girar una raqueta o una moneda. NOTES SOBRE LETS I COPS---- DOBLES Si qualsevol jugador de l’equip colpejador és destorbat
inadvertidament per qualsevol dels seus oponents i no pot arribar
o colpejar la pilota, es permet un let. |
